diumenge, 15 de març del 2015

ELS CASANOVAS I ELS CANET DE SARRIÀ

escut segons Sostres

Els pagesos Casanovas-Campanyà
Avui parlarem sobre l’origen dels nostres avantpassats Casanovas que van donar a una nissaga durant el segle XIX i XX. Al llarg de més de cent anys es van succeir quatre generacions de Casanovas que van anar alternant els noms de Joan i Salvador. El document més antic que disposem és una còpia literal del registre de bateig de Salvador Casanovas Campanyà, quadravi nostre, en el que s’indica que el 9 de març de 1792 va ser batejat solemnement a les fonts baptismals de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià amb els noms de Salvador, Juli i Vicenç. 
1792. Naixement Salvador Casanovas Campanyà
El seu pare era Joan Casanovas pagès de Sarrià i la mare Francesca Campanyà naturals i habitants de Sarrià (avis cinquès nostres). Els padrins varen ser Francesch Amat pagès de Sarrià i Eulalia Campanyà, vídua de Joseph Campanyà, tots ells habitants de Sarrià. Probablement la padrina es tractaria de l’àvia materna, com era habitual, o una tia materna. Pel que he pogut investigar el cognom Campanyà estava molt estès en aquella època pel Baix Llobregat, especialment a Rubi i Olesa de Montserrat. Per tant podem pensar que els nostres avantpassats de la branca Casanovas-Campanyà estaven molt arrelats a la zona del pla de Barcelona ja que fins a començaments del segle XIX en aquest indret hi havien moltes masies i extenses àrees de conreu. S’ha de tenir en compte que Sarrià va ser un municipi independent fins l’any 1921, quan Barcelona se’l va adherir.
La transcripció literal del registre de bateig d’en Salvador Casanovas es va fer el 20 de juliol de 1854 i aquesta data és molt important en la història de la nostra família a la qual em referiré en un altre capítol. A més, consta escrit a mà en el revers del registre“fe de pila de mi abuelo paterno”; és a dir que ho va escriure i guardar en Salvador Casanovas Pujol besavi nostre que va néixer l’any 1855. Tenim molta sort de tenir aquest registre, que va guardar el meu pare, ja que el document original va desaparèixer en els altercats i incendis d’esglésies que varen haver al començament de la guerra civil espanyola. 
Dins de la investigació que estic fent sé que al terme de Sarrià va existir una masia nomenada “Can Campanyà” (actualment desapareguda) que estava localitzada a la part sud de l’actual plaça de Pedralbes, a tocar a la Creu. A més la masia donava nom a un petit torrent que baixava de Collserola aproximadament en el que actualment és l’avinguda Pearson. No és descabellat pensar que aquesta masia al dur el mateix nom era on viurien i treballarien els Casanovas-Campanyà. Tenim referències de que els Campanyà i els Casanovas estaven força arrelats a Sarrià, ja que en el cens municipal de l’any 1828 consten uns quants habitants amb aquests cognoms. A mes sabem que un Pere Campanyà va ser regidor de l’ajuntament de Sant Vicenç de Sarrià l’any 1779. També l’any 1864 un mestre d’obres nomenat Antoni Campanyà va construir un túnel de 1290 metres que connectava el recent construït pantà de Vallvidrera amb Sarrià i subministrava 40.000 litres diaris d’aigua. Segons va dir Campanyà aquest túnel el va construir amb “una vagoneta, dos mules i dos murcians”.
Molt prop de Can Campanyà hi havia també la masia “Can Amat de les Escales” on actualment hi ha l’avinguda de Pedralbes. Es podria especular que Francesch Amat, padrí del nostre avantpassat Salvador Casanovas, podia haver viscut en aquesta masia que portava el nom Amat, molt propera a Can Campanyà i indicaria les bones relacions entre veïns.

Can Canet de la Riera
Una mica més a baix, i també molt prop de “Can Campanyà”, hi havia una de les masies més importants de Sarrià, la de “Can Canet de la Riera”per que justament estava aigües avall de la riera Campanyà (veure foto) on actualment està el Club de Tenis Barcelona, que la va comprar el segle XX per fer-hi les pistes de tenis i on encara es pot veure una part. A Sarrià hi havia un altre masia “Canet” anomenada “Can Canet de la Vila” per que, a diferencia de la de la Riera que estava a les afores del nucli de Sarrià, aquesta masia era a l’interior del nucli del poble, on actualment hi ha el carrer Canet. El “Can Canet de la Riera” havia pertangut al monestir de Sant Pere de les Puelles, però entrat el segle XVII la masia va passà a poder de la família Canet. El primer, Enric Canet, va ser membre del Consell de Sarrià l’any 1621 i successivament Jacint Canet i Pere Canet també en van formar part al llarg del segle XVII. Ara per ara no és possible saber si aquests Canet podien haver tingut alguna relació amb els Canet de Castellterçol, de on prové el nostre cognom Canet. Sigui com sigui, es tractava d’una família important a Sarrià i també a Barcelona.
Masia de Can Canet de la Riera, foto s. XIX
La fàbrica Canals i Canet de Indianes
Un personatge a qui en l’anterior missatge em vaig referir entre els Canet destacats va ser Bonaventura Canet Famades que havia nascut a Sarrià a començaments del segle XVII i per tant devia pertànyer a la família Canet de “Can Canet de la Riera” de Pedralbes. Bonaventura era corredor d’orella, una professió que consistia en el que avui en dia diríem d’exportació i importació de mercaderies i, entre d’altres productes, controlava la compra de llana a Barcelona. Es va casar amb  Magdalena Ferrusola que pertanyia a una de les famílies riques de Barcelona. Bonaventura es va associar amb Esteve Canals amb qui van fundar la primera fàbrica de Indianes a Espanya. La societat es va crear l’any 1737 i s’anomenava “Canals i Canet”. El document de fundació de la societat diu "En l’any mil setcents trenta vuyt Esteve Canals, Botiguer de Paños, y Bonaventura Canet, Corredor de Orella, Cdans. de Ba, feren entre si compa de fabrica de indianas que ha corregut en nom de Canals y Canet". La fàbrica estava localitzada al carrer de Agullers prop del rec Comtal per aprofitar l’aigua que es necessitava per a la fabricació de Indianes. En el moment de més activitat la fàbrica disposava d’un centenar de talers i també la societat tenia dues botigues per vendre al detall. A mes van obtenir privilegis reials i aquesta societat és un clar exemple de que la burgesia catalana va establir bones relacions amb el govern borbònic desprès de la desfeta de l’11 de setembre de 1714.
La fabricació de Indianes va ser molt important als segles XVIII i XIX i produïa grans beneficis ja que es tractava de la estampació artesanal de teles. Es deia d’Indianes per que reproduïen estampats amb colors molt llampants inspirats en teles de la India. França va ser el líder en la producció de Indianes a Europa des de feia dos segles; és per això que la introducció de la fabricació de Indianes a Espanya era un negoci segur ja que hi havia molta demanda per part de les classes benestants. El procés de fabricació era molt elaborat ja que la major part era manual i requeria un procés de fixació de l’estampat a la tela per que no se n'anés al rentar-la.
Les dues famílies, Canals i Canet, a més, estaven emparentades ja que alguns membres es van casar entre ells. La societat Canals i Canet es va dissoldre l’any 1757, una vegada mort primer Bonaventura Canet i desprès Esteva Canals, per que les seves vídues no es van entendre. En el repartiment de la societat, els Canals van mantenir la fàbrica de Indianes per mitjà del fill Joan Pau. La vídua de Bonaventura Canet, Magdalena Ferrusola, i el seu fill Jaume Canet Ferrusola van rebre la seva part en efectes i metàl·lic. Joan Pau Canals va adquirir el títol nobiliari de baró de Vall-roja, va mantenir el negoci de Indianes i va adquirir terrenys a la zona de Sant Vicenç de Sarrià. Però en morir Joan Pau, el seu fill i hereter Gaietà Canals ja tenia problemes financers. Per aquest motiu Gaietà, entre altres moviments financers, va arrendar terrenys de Sant Vicenç de Sarrià que havia heretat a Francesch Amat, pagès de Sarrià i padrí del nostre avantpassat Salvador Casanovas Campanyà, com us he explicat al començament, per 18 lliures anuals i una entrada de 200 lliures el 5 d’agost de 1795, és a dir tres anys desprès del naixement d’en Salvador.
1881. Estampat d'Indianes
Coincidències i casualitats
Per concloure, només us vull fer veure com molt prop de on vivien els Zuloaga-Canet, al carrer Abadessa Olzet, i a tocar al monestir de Pedralbes van viure avantpassats nostres que a ben segur es van relacionar amb una família Canet que van viure durant molts segles al Can Canet de la Riera. També, cóm un successor de la societat Canals i Canet de fabricació de Indianes va arrendar uns terrenys de Sarrià al padrí del nostre quadravi Salvador Casanovas Campanyà. Per acabar d’arrodonir les coincidències, us avanço que els Casanovas van mantenir un negoci familiar dedicat també a la fabricació de Indianes. Primer Salvador Casanovas Campanyà que era blanquejador, desprès el seu fill Joan Casanovas Sabatés (rebesavi nostre) que era gravador i finalment Salvador Casanovas Pujol (besavi nostre) que era dibuixant (veure foto amb el dibuix fet a mà per en Salvador Casanovas Pujol d’un estampat de Indianes). Quan el negoci va anar a menys, per que la producció de Indianes a la segona meitat del segle XIX es va industrialitzar, els Casanovas van dedicar les botigues que tenien a vendre puntes, betes i fils, primer al carrer Tapineria i finalment al carrer Portaferrissa, en les que el nostre avi Jaume Canet Vila va continuar una trajectòria de negoci familiar en el ram de les teles i l'estampació que s’havia iniciat mes de cent anys abans. D’això ja en seguirem parlant un altre dia.
Per acabar us adjunto una foto de l’any 1927 on apareixen els besavis Salvador Casanovas Pujol (el dibuixant) a la dreta i Maria Font Boter a l’esquerra, rodejant a en Jaume Canet Vila amb els tres fills Montserrat, Estrella i Jaume. Al darrera apareixen dues noies que no puc identificar.
Vull rectificar una dada que us vaig donar en la ressenya sobre la família Vila-Fornells, ja que la Paula Vila Fornells quan es va casar amb en Pau Canet Solasagales no tenia 21 anys com vaig dir, si no 31; per tant es duien vuit anys. Aprofito per adjuntar una foto actual de l’església de Sant Miquel de Castelladral on es va batejar la Paula Vila.
Família Canet-Casanovas 1 abril 1927
Sant Miquel de Castelladral


dilluns, 9 de març del 2015

GENEALOGIA BRANCA VILA-FORNELLS

Miquel Vila Fornells

Castelladral

Gràcies a la informació que ens ha aportat la nostra cosina tercera, Maria Lourdes Vila Vendrell, al llibre familiar, he pogut estendre la genealogia de la branca Vila-Fornells que podreu veure en l'actualització que us envio de nou de l'arbre familiar i també de les dades individualitzades que disposo ara fins als nostres rebesavis. Dins d'aquesta branca cal destacar el paper que va tenir el germà capellà de la Paula Vila, la nostra besàvia, Miquel Vilà Fornells que probablement va ser qui va recopilar la informació de la família i que  es remuntà fins al segle XVI com a habitants i hereus del mas Llestanosa de Castelladral. Crec que cal una trobada familiar en aquest lloc tan bonic, emblemàtic i lligat a la nostra família. Per la informació aportada per la Maria Lourdes i la que tenim al nostre llibre familiar, així com informació oral recollida per Montserrat Rius, es poden reconstruir i deduir diferents fets de la vida de la nostra besàvia i dels seus tres fills Jaume (el nostre avi), Lluïsa i Rosa Canet Vila.

El nostre rebesavi, Urbici Vila Serra (hereu del mas Llestanosa a Castelladral a començaments del segle XIX) es va casar amb Raymunda (o Munde) Fornells Cases el 1845 i van tenir sis fills, dos dels quals van morir molt petits. Els altres quatre que van sobreviure varen ser Joan, nascut el 1848, que va ser l'hereu del mas Llestanosa i posteriorment alcalde de Castelladral a començaments del segle XX i besavi de la Maria Lourdes, pel qual ens uneix el parentiu. El següent germà era Miquel, nascut el 1850, que com a bon fill segon va ser destinat a la carrera eclesiàstica essent ordenat sots-diaca a la catedral de Perpinyà, diaca a la catedral de la seu d'Urgell i sacerdot a la catedral de Girona el 1876. Posteriorment va ser destinat a diversos pobles del bisbat de Solsona d'on depenia (us adjunto una foto d'ell on es troba al mig assegut). Paula, la nostra  besàvia  nascuda al 1852, la tercera, es va casar el 1883 als 21 anys amb en Pau Canet Solasagales que en tenia quasi 40, el nostre besavi i hereu del can Puig de Castellcir, encara que els Canet mai hi van viure si no que ho van fer a ca l'Antoja com a masovers. La quarta dels germans Vila-Fornells era Concepció que va seguir i acompanyar al seu germà capellà Miquel morint el 1890 als 34 anys a Santa Susanna, una parròquia del Solsonés on segurament exercia com a capellà el seu germà.

Desprès de la mort tragico-còmica del nostre besavi al desembre de 1888, a la qui hi dedicaré un altre missatge, la Paula va quedar viuda desprès de 5 anys de matrimoni i amb tres fills molt petits, Jaume, el nostre avi, tenia 3 anys i Rosa la petita tan sols uns mesos (us adjunto una foto de Paula i Rosa ja de gran). Sabem que una vegada mort Pau el 1888, Paula i els tres fills van seguir vivint a ca l'Antoja durant sis anys mes juntament amb el germà petit de'n Pau, Jaume Canet Solagales qui desprès es va casar amb Petronil.la Majem i va quedar com a masover de ca l'Antoja. El 1894 Paula, els tres nens i possiblement la criada Josefa Castellar que portava amb ells 20 anys van marxar de ca l'Antoja. Això coincideix amb el casament d'en Jaume Canet Solasagales amb Petronil.la, que potser va ser un dels motius de marxar. En el llibre familiar tenim l'inventari del mobiliari, objectes i animals que va deixar Paula a en Jaume Canet Solagales, el seu cunyat, a ca l'Antoja juntament amb uns pagarés de préstecs fets a Paula pels seus cunyats. També coincideix amb la mort poc abans de la germana de Paula, Concepció, el 1890 que vivia amb el germà capellà. És possible que llavors en Jaume Canet, el nostre avi, entres com a alumne intern als escolapis de Moià, i la Paula amb les dues nenes,  Lluïsa i Rosa, se'n anessin a viure amb el germà/oncle capellà que havia quedat sol desprès de la mort de la germana Concepció. Probablement en Miquel Vila llavors era el capellà de la parròquia de Sant Pau de Narvona al poble d'Anglesola a Lleida, encara que pertanyent al bisbat de Solsona. Sabem que en Miquel va morir a Anglesola el 1912 als 62 anys, i per informació de la Montse Rius sabem que la Lluïsa i la Rosa van anar a una escola de monges del poble on exercia el seu oncle capellà. Probablement abans del 1912 la Paula i les dues filles ja havien tornat a Castellterçol, ja que la Lluïsa es va casar amb en Josep Rius Arnaus l'any 1911. Per aquelles dates el nostre avi Jaume Canet Vila ja estava casat amb Estrella Casanovas Palà, la seva primera esposa (l'any 1908), i vivia i treballava a Barcelona. Posteriorment, l'any 1916 Paula i en Jaume, el seu fill com a hereter, van vendre el Can Puig per 10.000 pessetes a en Llorenç Guiteres (per informació oral de l'actual hereu del Can Puig, el net Josep Maria Guiteres, sembla ser que el preu real va pujar fins a les 60.000 pessetes). Us adjunto una foto del dibuix que va fer la Montserrat Canet de Can Puig l'any 1935, encara que llavors els Canet ja no eren els propietaris. Amb els diners en Jaume va comprar una casa a Castellterçol a l'antic carrer de Vic l'any 1919 per 1625 pessetes per la seva mare Paula, i les germanes, on va viure fins l'any 1921 en que va morir als 69 anys.


1935, Can Puig

EL COGNOM EN L'ACTUALITAT


El cognom Canet està relativament difós per Catalunya. Llinatge existent a Albaida, Alcoi, Algemesí, Alginet, Artà, Artés, Barcelona, Bellprat, Benidorm, Calaf, Castellterçol, Celrà, Ciutadella, Crespià, Felanitx, Papiol, Valencia, i Xàtiva.

En total, l’any 2014 vivien a Espanya 3.575 persones nascudes amb el primer cognom Canet i com a segon 3.703. La província on en viuen més es a Valencia (2.066 com a primer cognom), seguida de Barcelona (730 com a primer cognom i 639 com a segon cognom) i en tercer lloc les illes Balears.
La fotografia que veieu és una foto de la familia Canet-Casanovas amb data del 3 de març de 1929 en un lloc indeterminat. La Concepció Casanovas Font amb els quatre fills Montserrat, Estrella, Jaume i Jordi amb la dida.

ELS MASOS I CASES DE PAGÈS


Els masos Canet d'Artés: Segons Albert Benet, en un conveni signat pel bisbe de Vic l'any 1199 ja hi havia a Artés (Bages) un mas Canet, anomenat més tard Canet Bonetes. Al Segle XIV, a més del mas Canet Bonetes existia el mas Canet del Molí (anomenat avui Pujol Vell). Ambdós subsistien el Segle XVI.
Aquest nom (mas Canet del Molí) i el que veurem tot seguit a Clariana, han donat peu a una possible explicació sobre l'origen del cognom Canet. Tenint en compte que els molins eren al costat d'un curs d'aigua, no és descabellat que en el decurs d'aquest hi haguessin canyissars o canets. Algun d'aquests podia haver donat nom al molí proper. Un cop el molí va passar a ser anomenat "del Canet" només era qüestió de temps que aquest passés a ser el motiu o malnom de l'amo del molí, i que acabés consolidat com a cognom més endavant.
El mas i molí de Canet a Clariana: A Sant Serni de Clariana, actual terme de Clariana de Cardener, hi hagué un mas i un molí amb el nom de Canet. L'any 1569, Pere Canet, hereu del mas de Canet, arrenda el molí. Al capbreu de Clariana de 1757, els administradors del Santuari del Miracle tenen els molins de la Torre alias d'en Rabassa i de Canet -"havia estat d'en Flotats"- amb son mas, habitats i afocats.
Canet de Fals: Actualment és el nom d’una urbanització al poble de Fals, terme municipal de Fonollosa (Bages). Probablement el nom ni vingui d’alguna antiga masia.
Can Canet de la Riera: Situada a Barcelona a l'actual barri de Les Corts. Pertanyia a uns Canet d'ençà de 1600 fins el 1947. Actual seu del Club de Tenis Barcelona.
El mas Canet de Sarrià: L'any 1836, Josep Bosch i Canet, propietari del mas Canet, a Sarrià, inicià la urbanització dels carrers de Canet, Sant Josep i de la Unió. Vegeu una foto de la masia de Can Canet de Sarrià.


Can Canet de Sarrià 1890

POBLES I ACCIDENTS GEOGRÀFICS


CANET D'ADRI: és un municipi del Gironès, situat a la vora de la confluència de les rieres d'Adri i Rocacorba, a la serra del Ginestar. En el seu terme es conserva una església parroquial romànica del segle XI. Documentat ja el 1017 com a "Canneto". És un cas de toponímia trivial: el canyar que ressegueix el riuet, dit la riera de Canet.
CANET DE MAR: es localitza a la costa, al peu de la serra del Montnegre. Els habitants es diuen canetencs. Com a població és de desplegament relativament modern. Al S. XI, al terme de Sant Iscle de Vallalta hi havia al lloc dit "la vall de Canet i Romeguera" una església de St. Feliu. Prop seu i al voltant de la casa de Canet, aloera, es formà un petit nucli. L'any 1461 s'hi funda l'església de St. Pere de Canet.
CANET DEL ROSSELLO: Municipi del Rosselló, prop de Perpinyà, a la costa, entre la Tet i l'estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), amb una platja de 6 km anomenada platja de Canet (Canet Plage) que en temps dels romans havia estat el port de Ruscino. Tingué importants salines des de molt antic, que en quedar abandonades crearen importants problemes de salubritat. Segons Feliu de la Penya, el catorzè rei mític d'Espanya, Sícoro, va ser el fundador de "Canet de Ruisellón"[i], però les referències documentals més antigues són del 1052: "in suburbio Elnae in villa Caneto"[ii]. El 1244 fou atorgada la carta de població. Des del 1322 fou centre del Vescomtat de Canet. Els habitants es diuen canetaires
CANET DE VERGES: Poble agregat de Tallada, prop de La Bisbal (Baix Empordà), a la plana al·luvial de l'esquerra del Ter. Escrit "Caned" el 1087.
CANET LO ROIG: Municipi del Baix Maestrat, a la conca mitjana del riu Cérvol, al centre d'una vall limitada pel tossal de Canet. Pertanyia als hospitalers i posteriorment a l'ordre de Montesa, el mestre del qual, F. Llançol, l'erigeix com a vila el 1541. Es deia Canet del Maestre durant el segle XVI. En quant al qualificatiu de "roig", es tracta d'un afegitó posterior, documentat per primera vegada vers el 1611. Cabanilles l'any 1795 va escriure "Canet el Roxo" perquè "la tierra es roxiza y para distingir-lo del que esyá enfrente de Murviedro" (Canet de Berenguer). Els habitants es diuen canetans.
CANET DE BERENGUER: Municipi del Camp de Morvedre, envoltat pel municipi de Sagunt. La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet, on hi ha el far de Canet. Els habitants es diuen canetaris. També en diuen Canet d'en Berenguer o Canet de Morvedre, però normalment hom diu Canet. Com a nucli de població no és molt antic: en el S. XIV consistia en unes cases i l'any 1420 Francesc de Berenguer el compra i esdevé el centre de la Baronia de Canet de Berenguer.
A Mallorca: En el Repartiment de Mallorca apareix "aquam de Caneto" en el terme de Palma, "mossarabisme" que s'associa amb una alqueria i possessions en el terme d'Esporles. A la localitat de Puigpunyent hi ha una "sèquia de Canet" l'any 1672.
El batlliu de Canet al ducat de Cardona a la batllia de Torà

A Provença: Lo Canet (Le Cannet) és un municipi de la Provença, Occitània, departament dels Alps Marítims, al Nord de Cannes

PERSONATGES CANET DESTACATS EN LA HISTORIA


Antoni Canet: (s. XV). Arquitecte i escultor català, mestre de la catedral de la Seu d'Urgell. El 1416 prengué part en la consulta sobre la reforma de la catedral de Girona. Havia treballat a Palma de Mallorca (1397) i a la catedral de Barcelona, on hi ha la seva obra més important: el sepulcre del bisbe Escales (1409-1411).
Ferrer de Canet: (s. XIV). Noble i diplomàtic català. Fou conseller dels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós, els quals representà en diverses ocasions com a ambaixador. Participà (1344) en la campanya del Rosselló. Fou apartat dels seus càrrecs per les pressions dels unionistes aragonesos (1347).
Gilabert de Canet: (s. XIV-XV). Noble rossellonès. Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d'Armanyac (1389-90). Durant l'interregne, defensà les aspiracions del comte de Foix, i participà en l'aixecament de Jaume d'Urgell contra Ferran d'Antequera.
Pere Joan Canet: Advocat mallorquí del segle XVII. Va ser comissionat, amb Antoni Mesquida, per a compilar els privilegis del Regne de Mallorca. * Guillem de Canet: Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Va viure a la segona meitat del segle XIII i és fill de Ramon (II) de Canet.
Josep Canet: Metge i polític fill de Calaf.
Ramon de Canet: senyor de Canet que va viure al segle XIII. Fill de Guillem (I).
Bonaventura Canet i Famades: Corredor d'orella i fabricant d'indianes nascut a barri barceloní de Sarrià al segle XVII.

Bartomeu Canet Galtés (Calaf, ca1842 - Manresa, 1912). La família Canet apareix documentada el 1509 a Mirambell, prop de Calaf, i, més exactament, al mas de Rossinés, que amb el temps passa a anomenar-se Masia del Canet i, actualment, Cal Canet (tot i que fa més de 50 anys que no té cap relació amb la família Canet). A partir del S. XVIII la família deixa el mas i es trasllada a Calaf. A finals del S. XIX els Canet acaben instal·lant-se a Manresa, on funden una gran família que s'estendrà fins a Amèrica.

EL COGNOM I NOM "CANET"



"Canet" deriva del llatí "cannetum" (canyar, lloc poblat de canyes) i hauria
predominat en els parlars pirinencs i occidentals, mentre que en altres casos hauria
donat "canyet". Les referències més antigues son: "afrontat ... de meridie in rio uel
in ipso caneddo"(944); "comutacionem tibi fecissemus orto nostro ... cum arboribus
uel cum uitis, uel kanedo"(996); "cum trillas et arbores ... et canneds et uiminaris"
(1064).
L'origen d'aquest llinatge s'ha de cercar en els llunyans temps de la Reconquesta.
Procedeix dels topònims homònims al Gironès, el Maresme, el Rosselló i el Baix
Empordà. Els Canet més importants han estat els que en el segle XII adoptaren com
a cognom el de la senyoria que posseïen al Rosselló. Es tracta d’un dels nou llinatges
nobles de Barcelona. Des de molt antic van utilitzar el títol de bescompte de Canet.
El primer llinatge Canet conegut comença amb una dona: Esclaramunda de Canet.
Fou la muller de Galceran de Pinós (província de Lleida), tercer del seu nom, senyor
de les baronies de Pinós, Mataplana i Lavança, un dels més importants barons de
Catalunya. El seu fill Ponç de Pinós, senyor de Canet i Guàrdia, fou comendador
de Mallorca. El primer fill de Ponç va ser Guillem Canet i el 1321 va heretar el
bescomptat de Canet i de Sa Guàrdia de Mallorca. El segon fill de Ponç, Ramon de
Canet, bescompte de Canet, es va casar amb Maria de Narbona, de la il·lustre casa
dels vescomtes de Narbona, essent la seva filla, Maria de Canet que va ser la
segona muller del vescomte de Narbona Amalaric i que va assistir l’any 1339 al
trasllat del cos de Santa Eularia, patrona de Barcelona. Maria va morir jove i la seva
filla Esclaramunda Canet es va casar amb Pere Fenollet, senyor de nombrosos llocs
a Catalunya. El seu fill va ser Pere de Fenollet y de Canet, bescompte de Illa y de
Canet. Esclaramunda de Canet va fer testament el 16 d’abril de 1352, davant
Jaume Pla, notari de Illa.
Les armes dels Canet estan en un camp de atzur. Consta d’un lleó rampant d’or
lampassat i armat amb gules amb la cua anuada i forcada.