EL COGNOM I NOM "CANET"

"Canet" deriva del llatí "cannetum" (canyar, lloc poblat de canyes) i hauria
predominat en els parlars pirinencs i occidentals, mentre que en altres casos hauria
donat "canyet". Les referències més antigues son: "afrontat ... de meridie in rio uel
in ipso caneddo"(944); "comutacionem tibi fecissemus orto nostro ... cum arboribus
uel cum uitis, uel kanedo"(996); "cum trillas et arbores ... et canneds et uiminaris"
(1064).
L'origen d'aquest llinatge s'ha de cercar en els llunyans temps de la Reconquesta.
Procedeix dels topònims homònims al Gironès, el Maresme, el Rosselló i el Baix
Empordà. Els Canet més importants han estat els que en el segle XII adoptaren com
a cognom el de la senyoria que posseïen al Rosselló. Es tracta d’un dels nou llinatges
nobles de Barcelona. Des de molt antic van utilitzar el títol de bescompte de Canet.
El primer llinatge Canet conegut comença amb una dona: Esclaramunda de Canet.
Fou la muller de Galceran de Pinós (província de Lleida), tercer del seu nom, senyor
de les baronies de Pinós, Mataplana i Lavança, un dels més importants barons de
Catalunya. El seu fill Ponç de Pinós, senyor de Canet i Guàrdia, fou comendador
de Mallorca. El primer fill de Ponç va ser Guillem Canet i el 1321 va heretar el
bescomptat de Canet i de Sa Guàrdia de Mallorca. El segon fill de Ponç, Ramon de
Canet, bescompte de Canet, es va casar amb Maria de Narbona, de la il·lustre casa
dels vescomtes de Narbona, essent la seva filla, Maria de Canet que va ser la
segona muller del vescomte de Narbona Amalaric i que va assistir l’any 1339 al
trasllat del cos de Santa Eularia, patrona de Barcelona. Maria va morir jove i la seva
filla Esclaramunda Canet es va casar amb Pere Fenollet, senyor de nombrosos llocs
a Catalunya. El seu fill va ser Pere de Fenollet y de Canet, bescompte de Illa y de
Canet. Esclaramunda de Canet va fer testament el 16 d’abril de 1352, davant
Jaume Pla, notari de Illa.
Les armes dels Canet estan en un camp de atzur. Consta d’un lleó rampant d’or
lampassat i armat amb gules amb la cua anuada i forcada.