GENEALOGIA BRANCA VILA-FORNELLS

Miquel Vila Fornells

Castelladral

Gràcies a la informació que ens ha aportat la nostra cosina tercera, Maria Lourdes Vila Vendrell, al llibre familiar, he pogut estendre la genealogia de la branca Vila-Fornells que podreu veure en l'actualització que us envio de nou de l'arbre familiar i també de les dades individualitzades que disposo ara fins als nostres rebesavis. Dins d'aquesta branca cal destacar el paper que va tenir el germà capellà de la Paula Vila, la nostra besàvia, Miquel Vilà Fornells que probablement va ser qui va recopilar la informació de la família i que  es remuntà fins al segle XVI com a habitants i hereus del mas Llestanosa de Castelladral. Crec que cal una trobada familiar en aquest lloc tan bonic, emblemàtic i lligat a la nostra família. Per la informació aportada per la Maria Lourdes i la que tenim al nostre llibre familiar, així com informació oral recollida per Montserrat Rius, es poden reconstruir i deduir diferents fets de la vida de la nostra besàvia i dels seus tres fills Jaume (el nostre avi), Lluïsa i Rosa Canet Vila.

El nostre rebesavi, Urbici Vila Serra (hereu del mas Llestanosa a Castelladral a començaments del segle XIX) es va casar amb Raymunda (o Munde) Fornells Cases el 1845 i van tenir sis fills, dos dels quals van morir molt petits. Els altres quatre que van sobreviure varen ser Joan, nascut el 1848, que va ser l'hereu del mas Llestanosa i posteriorment alcalde de Castelladral a començaments del segle XX i besavi de la Maria Lourdes, pel qual ens uneix el parentiu. El següent germà era Miquel, nascut el 1850, que com a bon fill segon va ser destinat a la carrera eclesiàstica essent ordenat sots-diaca a la catedral de Perpinyà, diaca a la catedral de la seu d'Urgell i sacerdot a la catedral de Girona el 1876. Posteriorment va ser destinat a diversos pobles del bisbat de Solsona d'on depenia (us adjunto una foto d'ell on es troba al mig assegut). Paula, la nostra  besàvia  nascuda al 1852, la tercera, es va casar el 1883 als 21 anys amb en Pau Canet Solasagales que en tenia quasi 40, el nostre besavi i hereu del can Puig de Castellcir, encara que els Canet mai hi van viure si no que ho van fer a ca l'Antoja com a masovers. La quarta dels germans Vila-Fornells era Concepció que va seguir i acompanyar al seu germà capellà Miquel morint el 1890 als 34 anys a Santa Susanna, una parròquia del Solsonés on segurament exercia com a capellà el seu germà.

Desprès de la mort tragico-còmica del nostre besavi al desembre de 1888, a la qui hi dedicaré un altre missatge, la Paula va quedar viuda desprès de 5 anys de matrimoni i amb tres fills molt petits, Jaume, el nostre avi, tenia 3 anys i Rosa la petita tan sols uns mesos (us adjunto una foto de Paula i Rosa ja de gran). Sabem que una vegada mort Pau el 1888, Paula i els tres fills van seguir vivint a ca l'Antoja durant sis anys mes juntament amb el germà petit de'n Pau, Jaume Canet Solagales qui desprès es va casar amb Petronil.la Majem i va quedar com a masover de ca l'Antoja. El 1894 Paula, els tres nens i possiblement la criada Josefa Castellar que portava amb ells 20 anys van marxar de ca l'Antoja. Això coincideix amb el casament d'en Jaume Canet Solasagales amb Petronil.la, que potser va ser un dels motius de marxar. En el llibre familiar tenim l'inventari del mobiliari, objectes i animals que va deixar Paula a en Jaume Canet Solagales, el seu cunyat, a ca l'Antoja juntament amb uns pagarés de préstecs fets a Paula pels seus cunyats. També coincideix amb la mort poc abans de la germana de Paula, Concepció, el 1890 que vivia amb el germà capellà. És possible que llavors en Jaume Canet, el nostre avi, entres com a alumne intern als escolapis de Moià, i la Paula amb les dues nenes,  Lluïsa i Rosa, se'n anessin a viure amb el germà/oncle capellà que havia quedat sol desprès de la mort de la germana Concepció. Probablement en Miquel Vila llavors era el capellà de la parròquia de Sant Pau de Narvona al poble d'Anglesola a Lleida, encara que pertanyent al bisbat de Solsona. Sabem que en Miquel va morir a Anglesola el 1912 als 62 anys, i per informació de la Montse Rius sabem que la Lluïsa i la Rosa van anar a una escola de monges del poble on exercia el seu oncle capellà. Probablement abans del 1912 la Paula i les dues filles ja havien tornat a Castellterçol, ja que la Lluïsa es va casar amb en Josep Rius Arnaus l'any 1911. Per aquelles dates el nostre avi Jaume Canet Vila ja estava casat amb Estrella Casanovas Palà, la seva primera esposa (l'any 1908), i vivia i treballava a Barcelona. Posteriorment, l'any 1916 Paula i en Jaume, el seu fill com a hereter, van vendre el Can Puig per 10.000 pessetes a en Llorenç Guiteres (per informació oral de l'actual hereu del Can Puig, el net Josep Maria Guiteres, sembla ser que el preu real va pujar fins a les 60.000 pessetes). Us adjunto una foto del dibuix que va fer la Montserrat Canet de Can Puig l'any 1935, encara que llavors els Canet ja no eren els propietaris. Amb els diners en Jaume va comprar una casa a Castellterçol a l'antic carrer de Vic l'any 1919 per 1625 pessetes per la seva mare Paula, i les germanes, on va viure fins l'any 1921 en que va morir als 69 anys.

1935, Can Puig