Els Canet de Castellterçol
La branca Canet de la nostra família fins a on podem remuntar provenen de Castellterçol. De fet al fogatge de 1553 a Castellterçol ja consta un Nicolau Canet. Probablement els Canet de Castellterçol es van dedicar a les dues economies principals de Castellterçol, la de la llana (paraires) i el glaç. Durant el segle XVII no consten entre les grans famílies i propietaris de Castellterçol i sempre son referits com “bracers”, és a dir treballadors per a tercers. A partir del segle XVIII ja comencen a aparèixer com “agrícola i coloni”, és a dir com a pagesos habitants d’alguna masia. Segimon Canet que es va casar amb Agnès Sardà és el primer Canet que consta com a “coloni mansi Ginebreda” a la primera meitat del segle XVIII. El mas Ginebreda era una de les masies més antigues, importants i extenses de Castellterçol. Està localitzada al nord de Castellterçol a l’esquerra de la carretera que condueix a Moià.
Caramelles a Can Ginebreda |
La Ginebreda actualment |
Francesca Soler, una dona amb caràcter
Josep Canet, fill de Segimon Canet el “coloni” del mas Ginebreda i Agnès Sardà, es va casar amb Francesca Soler aproximadament cap el 1744 i varen tenir cinc fills. La darrera, Josefina, va néixer pocs mesos desprès de la mort del seu pare Josep Canet que va morir prematurament als 35 anys. Francesca amb els cinc fills que eren molt petits (el gran, Segimon, encara no tenia els 9 anys) van seguir vivint al mas Ginebreda amb els sogres, Segimon Canet i Agnès Sardà, i amb un germà de Josep, Víctor Canet. Francesca Soler, emparentada amb els habitants del mas Verdaguer de Castellcir, devia ser tot un personatge amb caràcter ja que seguir endavant com a vídua amb cinc fills havia de ser difícil. A més hi ha un detall molt curiós, ja que és la única dona de totes les que he investigat que sempre surt només amb el seu cognom familiar, Soler, i mai, com era la costum, apareix amb el cognom Canet del marit. Els dos fills grans de Josep i Francesca eren varons, Segimon i Pere. Segimon, el primogènit, es va casar el 1777, amb 31 anys, amb Marianna Bosch i Frexas nascuda d’una família de Sant Cristòfor de Cogolls, actualment pertanyent al terme de les Planes de Hostoles. En el registre de casament ja consta com a “coloni mansi Ginebreda”. D’aquesta manera Segimon, al ser el primogènit dels fills, va quedar com a hereu del mas Ginebreda, ja que el seu avi Segimon Canet havia mort deu anys abans. Sis anys desprès, el 1783, en Pere Canet Soler, el germà segon, es va casar amb 35 anys. I us podeu imaginar amb qui es va casar? Doncs amb una germana de la cunyada Marianna, Rosa Bosch Frexas també de Sant Cristòfor de Cogolls. Aquesta era una de les clàssiques estratègies i aliances familiars de la època, probablement supervisada per Francesca, per que així es guanyava poder, i com que ja es coneixien com a concunyats tot era més fàcil.
Pere Canet Soler ha de marxar
El que estava clar ara, és que Pere al no ser el primogènit i haver-se casat havia de marxar del mas Ginebreda. En menys d’un any desprès del casament, Pere i Rosa varen tenir el seu primer fill, Segimon, que malauradament va morir poc desprès. En el registre de bateig consta que Pere, el pare, es “coloni mansi Fruns”. El mas Fruns o de ca l’Anfruns encara persisteix i està a l’entrada de Castellterçol a mà dreta de la carretera just a la bifurcació que va cap a Castellcir i Collsuspina.
Ca n'Anfruns. Va viure Pere Canet l'any 1784 |
Cap el segle XIX aquesta masia va convertir-se en hostal i actualment és un restaurant on és molt recomanable anar-hi. Pere i Rosa varen tenir cinc fills més sense comptar al pobre Segimon que va morir. La darrera va ser Maria l’any 1794. Però sembla que la masia de Can Fruns no els hi deuria agradar o no els hi anava bé, per que dos anys desprès, el 1796, Pere i Rosa tenen una filla, Francesca, però aquesta ja nascuda a Castellcir. Pere consta en el registre de bateig de Francesca com a masover del mas Solanas.
Les Solanes. Hi va anar a viure Pere Canet el 1795 |
Pere Canet i el mas Solanas
Ara per ara no sabem els motius de la mudança, però realment el canvi era molt important ja que el mas Fruns era dins del nucli de Castellterçol i en canvi el mas Solanas queda en un lloc molt allunyat i aïllat a la serra de Barnils quasi a tocar el terme municipal de Centelles. L’economia devia ser totalment agrícola. Pere i Rosa varen tenir un total de quatre fills, que sumats als 6 que havien tingut a Castellterçol, suposava un total de deu fills, encara que alguns se’ls hi van morir. L’any 1799 neix el segon dels nostres personatges, Jaume Canet Bosch, rebesavi nostre. Com que el germà varó Segimon va morir i la resta eren dones, a la postra Jaume va quedar l’hereu. Les coses no li deurien anar malament a en Pere Canet al mas Solanas, per que en els registres de compliment pasqual consta que a la casa vivien també mossos i criades. De totes maneres amb tants fills a la Rosa Bosch, la muller, ja li devia fer falta. La vida devia ser molt dura per que la Rosa cap el 1810 va morir deixant al pobre Pere vidu amb una colla de fills, la majoria dones.
Jaume Canet Bosch: un personatge peculiar a Castellcir
Davant la circumstància de la mort de la seva mare amb uns 12 anys, en Jaume Canet Bosch, per ajudar al seu pare a portar la masia i consolidar el seu paper de hereu, no va perdre el temps i amb menys de 16 anys ja s’havia casat i tingut el seu primer fill, Catherina. Jaume Canet Bosch es va casar amb Maria Picanyol probablement el 1814, amb els 15 anys pelats. Ja demostrava precocitat, valentia i decisió. A partir d’aquest moment ja consta com a masover del mas Solanas juntament amb el seu pare. Tots vivien plegats, en Pere Canet, amb les filles que li quedaven, i tot el reguitzell de fills que va anar tenint en Jaume amb Maria Picanyol. Per que en Jaume Canet Bosch, com el seu pare Pere, també va tenir molts fills. El 1827 en Pere Canet Soler va morir a la venerable edat de quasi 80 anys. El 1828, l’any següent de la mort d’en Pere, el seu fill Jaume Canet Bosch, amb la decisió i ímpetu que demostrava, es canvia de casa i se’n va amb tota la família a viure a ca l’Antoja. Potser el mas Solanas ja se’ls hi feia petit o potser necessitaven una masia en un lloc més ben comunicat i amb aigua més prop. Sigui com sigui, a partir d’aquest any en Jaume Canet i la seva muller Maria ja apareixen com a habitants a ca l’Antoja, molt prop de la parròquia de Sant Andreu de Castellcir i a tocar al riu Tenes. Això garantia l’aigua i els voltants hi ha terrenys més fàcils de conrear. En total, doncs, els Canet varen viure durant 34 anys al mas Solanas.
La criada
En Pere Canet i Maria Picanyol van tenir 9 fills, 6 al mas Solanas i tres a ca l’Antoja. Això devia ser molt dur per la Maria, a més les dos darreres filles varen ser bessones, Raymunda i Coloma (la primera va morir). La qüestió es que Maria Picanyol va morir el 1838, deixant a en Jaume Canet Bosch vidu amb 39 anys (recordeu que s’havia casat amb 15) i amb una colla de fills, encara que la majoria dones. Però per al nostre decidit Jaume això no el aturaria i ell necessitava suport, així que a l’any 1840 apareix casat amb Marianna Solasagales. Atenció: detall molt curiòs!!! Marianna Solasagales el darrer any amb vida de la Maria Picanyol, la primera dona, apareixia a ca l’Antoja com a criada!!! Com us he dit a en Jaume les coses li devien anar molt bé per que tenia mossos que vivien amb ells a ca l’Antoja i dues criades!!! L’altra criada es deia Francesca Valls i no ho devia portar gaire bé per que dos anys desprès de que Marianna, companyes de feina com criades, es casés amb el senyor de la casa, la Francesca se’n va anar de ca l’Antoja. Marianna Solasagales Sala havia nascut a la caseta d’en Giol a Santa Coloma de Sasserra, encara que pertanyent a Castellcir, aproximadament cap a l’any 1817. Per tant, es portaven 18 anys amb el seu senyor i futur marit, en Jaume Canet. Per adobar l’estranya situació, Marianna era dos anys més jove que la primera filla d’en Jaume, Catherina, i tenia la mateixa edat que el fill primogènit, Joseph. En Joseph va seguir vivint 5 anys mes a ca l’Antoja amb el seu pare i la seva madrastra que tenia la mateixa edat. Santa Coloma de Saserres en el camí de Castellcir a Collsuspina és relativament prop de ca l’Antoja i tinc indicis que ja devien haver relacions anteriors al casament entre la família Canet i Solasagales.
Segons el registre de compliment pasqual, en Jaume Canet i Marianna devien haver-se casat el 1839, però desprès de Pasqua ja que al registre del compliment Pasqual de 1839 Marianna encara no apareix com a muller. Donat que el primer fill que varen tenir, Cecilia, va nèixer el 3 de gener de 1840 les dates semblen molt ajustades per que la concepció s’hagués produït dins del matrimoni. Si recordem que en Jaume també es va casar amb la seva primera dona amb 15 anys justos, podem sospitar que el nostre rebesavi es casava una mica forçat. En el cas de la Marianna, la segona dona, semblaria que al marge de que ella molt probablement estigués embarassada en el moment del casament era una elecció molt còmode per a ell, que amb 39 anys no havia d’anar lluny a buscar una altra dona, a més que la noia ja estava familiaritzada amb els fills de la primera dona per que ja era a la casa com a criada.
Jaume i Marianna varen tenir al menys 9 fills més. És a dir Jaume va tenir entre les dues dones, la cridanera xifra de 18 fills. Donat que el primer fill el va tenir amb 16 anys, entre el més gran i el més petit hi havia una diferència de prop de 50 anys. En Jaume va morir aproximadament una mica mes enllà del 1870 a l’edat de més de 70 anys. La Marianna el va sobreviure i va morir cap el 1886 a l’edat també aproximada de 70 anys. El tercer dels fills de Jaume i Marianna va ser Pau Canet Solasagalés, besavi nostre i pare del nostre avi Jaume Canet Vila. D'en Pau, de qui ja en vaig parlar en relació a la seva muller Paula Vila Fornells, em referiré en un altre episodi
Jaume Canet Bosch un personatge de prestigi a Castellcir
Entre la documentació parroquial de Castellcir hi ha diversos documents relacionats amb la herència de Joseph Puigdomenech. Jaume Canet Bosch va tenir un paper molt important ja que va ser designat marmessor o albacea. Des de 1846 en que s’estableixen documents diferents entre la seva vidua, i altres familiars de Puigdomenech, fins uns quants anys desprès durant els quals Jaume gestiona aquests diners i en dona una part per que es diguin misses en memòria d’en Puigdomenech. Hi ha diversos documents en el que es presenten els comptes de la herència. En un dels documents signat per Antonia Puigdomenech vidua de Joseph Puigdomenech diu: “Da von grat y certa ciencia confesa y regoniex a Carlos Giol Pages de Santa Coloma Saserra y á Jaume Canet que ho es de dita Parra de Castellcir, en cualitat de Marmessors y executors del testament y ultima voluntat el mencionat Jph Puigdomenech segons lo que otorgà en poder del Rnd Roc de dita Parra lo dia set del mes de juliol de 1846”
En cap dels documents consta la signatura d’en Jaume, el qual fa suposar que no sabia signar. Aquests documents ens donen idea de que Jaume Canet era una persona molt ben considerada entre la comunitat rural de Castellcir i segon que les relacions entre els Canet i els Solasagales eren molt estretes ja que el segon marmessor era Carles Giol de Santa Coloma de Sasserra, emparentat amb els Solasagales.
Finalment, sabem que Jaume Canet Bosch, tot i viure a ca l’Antoja, va comprar el can Puig o Puigdueta, encara que mai els Canet hi van viure. En Jaume va demanar una hipoteca i ho va deixar en el seu testament essent l’hereu el seu fill i besavi nostres Pau Canet Solasagales. Això va ser abans del 1845 ja que en la pedra superior de la finestra principal del can Puig hi ha una inscripció que posa:” J C 1845” . Si aneu a Castellcir, acosteu-vos a can Puig des de on es veu perfectament ca l’Antoja i va ser la propietat principal dels Canet de Castellcir.
Vista des de Can Puig a Ca l'Antoja |
Can Puig |
Marit
|
Muller
|
Data casament
|
Lloc
|
Segona muller
| |
Segimon Canet
|
Agnès Sardà
|
1719
|
Castellterçol
| ||
Josep Canet Sardà
|
Francesca Soler
|
1744 aprox
|
Castellterçol?
| ||
Pere Canet Soler
|
Rosa Bosch Frexas
|
1783
|
Castellterçol
| ||
Jaume Canet Bosch
|
Maria Picanyol
|
1815
|
Castellcir
|
Marianna Solasagales Sala
|
Castellcir
1839
|
Hola, en dic Josep Canet i soc de Moià, tinc 84 anys i el meu pare deia que els avis seus, van venir al poble sen masovers de la propietat del Prat. Nomsé si pots lligar alguna cosa amb els teus avantpassats.
ResponElimina