escut segons Sostres |
Els pagesos Casanovas-Campanyà
Avui parlarem sobre l’origen dels nostres avantpassats Casanovas que van donar a una nissaga durant el segle XIX i XX. Al llarg de més de cent anys es van succeir quatre generacions de Casanovas que van anar alternant els noms de Joan i Salvador. El document més antic que disposem és una còpia literal del registre de bateig de Salvador Casanovas Campanyà, quadravi nostre, en el que s’indica que el 9 de març de 1792 va ser batejat solemnement a les fonts baptismals de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià amb els noms de Salvador, Juli i Vicenç.
1792. Naixement Salvador Casanovas Campanyà |
El seu pare era Joan Casanovas pagès de Sarrià i la mare Francesca Campanyà naturals i habitants de Sarrià (avis cinquès nostres). Els padrins varen ser Francesch Amat pagès de Sarrià i Eulalia Campanyà, vídua de Joseph Campanyà, tots ells habitants de Sarrià. Probablement la padrina es tractaria de l’àvia materna, com era habitual, o una tia materna. Pel que he pogut investigar el cognom Campanyà estava molt estès en aquella època pel Baix Llobregat, especialment a Rubi i Olesa de Montserrat. Per tant podem pensar que els nostres avantpassats de la branca Casanovas-Campanyà estaven molt arrelats a la zona del pla de Barcelona ja que fins a començaments del segle XIX en aquest indret hi havien moltes masies i extenses àrees de conreu. S’ha de tenir en compte que Sarrià va ser un municipi independent fins l’any 1921, quan Barcelona se’l va adherir.
La transcripció literal del registre de bateig d’en Salvador Casanovas es va fer el 20 de juliol de 1854 i aquesta data és molt important en la història de la nostra família a la qual em referiré en un altre capítol. A més, consta escrit a mà en el revers del registre“fe de pila de mi abuelo paterno”; és a dir que ho va escriure i guardar en Salvador Casanovas Pujol besavi nostre que va néixer l’any 1855. Tenim molta sort de tenir aquest registre, que va guardar el meu pare, ja que el document original va desaparèixer en els altercats i incendis d’esglésies que varen haver al començament de la guerra civil espanyola.
Dins de la investigació que estic fent sé que al terme de Sarrià va existir una masia nomenada “Can Campanyà” (actualment desapareguda) que estava localitzada a la part sud de l’actual plaça de Pedralbes, a tocar a la Creu. A més la masia donava nom a un petit torrent que baixava de Collserola aproximadament en el que actualment és l’avinguda Pearson. No és descabellat pensar que aquesta masia al dur el mateix nom era on viurien i treballarien els Casanovas-Campanyà. Tenim referències de que els Campanyà i els Casanovas estaven força arrelats a Sarrià, ja que en el cens municipal de l’any 1828 consten uns quants habitants amb aquests cognoms. A mes sabem que un Pere Campanyà va ser regidor de l’ajuntament de Sant Vicenç de Sarrià l’any 1779. També l’any 1864 un mestre d’obres nomenat Antoni Campanyà va construir un túnel de 1290 metres que connectava el recent construït pantà de Vallvidrera amb Sarrià i subministrava 40.000 litres diaris d’aigua. Segons va dir Campanyà aquest túnel el va construir amb “una vagoneta, dos mules i dos murcians”.
Molt prop de Can Campanyà hi havia també la masia “Can Amat de les Escales” on actualment hi ha l’avinguda de Pedralbes. Es podria especular que Francesch Amat, padrí del nostre avantpassat Salvador Casanovas, podia haver viscut en aquesta masia que portava el nom Amat, molt propera a Can Campanyà i indicaria les bones relacions entre veïns.
Can Canet de la Riera
Una mica més a baix, i també molt prop de “Can Campanyà”, hi havia una de les masies més importants de Sarrià, la de “Can Canet de la Riera”per que justament estava aigües avall de la riera Campanyà (veure foto) on actualment està el Club de Tenis Barcelona, que la va comprar el segle XX per fer-hi les pistes de tenis i on encara es pot veure una part. A Sarrià hi havia un altre masia “Canet” anomenada “Can Canet de la Vila” per que, a diferencia de la de la Riera que estava a les afores del nucli de Sarrià, aquesta masia era a l’interior del nucli del poble, on actualment hi ha el carrer Canet. El “Can Canet de la Riera” havia pertangut al monestir de Sant Pere de les Puelles, però entrat el segle XVII la masia va passà a poder de la família Canet. El primer, Enric Canet, va ser membre del Consell de Sarrià l’any 1621 i successivament Jacint Canet i Pere Canet també en van formar part al llarg del segle XVII. Ara per ara no és possible saber si aquests Canet podien haver tingut alguna relació amb els Canet de Castellterçol, de on prové el nostre cognom Canet. Sigui com sigui, es tractava d’una família important a Sarrià i també a Barcelona.
Masia de Can Canet de la Riera, foto s. XIX |
La fàbrica Canals i Canet de Indianes
Un personatge a qui en l’anterior missatge em vaig referir entre els Canet destacats va ser Bonaventura Canet Famades que havia nascut a Sarrià a començaments del segle XVII i per tant devia pertànyer a la família Canet de “Can Canet de la Riera” de Pedralbes. Bonaventura era corredor d’orella, una professió que consistia en el que avui en dia diríem d’exportació i importació de mercaderies i, entre d’altres productes, controlava la compra de llana a Barcelona. Es va casar amb Magdalena Ferrusola que pertanyia a una de les famílies riques de Barcelona. Bonaventura es va associar amb Esteve Canals amb qui van fundar la primera fàbrica de Indianes a Espanya. La societat es va crear l’any 1737 i s’anomenava “Canals i Canet”. El document de fundació de la societat diu "En l’any mil setcents trenta vuyt Esteve Canals, Botiguer de Paños, y Bonaventura Canet, Corredor de Orella, Cdans. de Ba, feren entre si compa de fabrica de indianas que ha corregut en nom de Canals y Canet". La fàbrica estava localitzada al carrer de Agullers prop del rec Comtal per aprofitar l’aigua que es necessitava per a la fabricació de Indianes. En el moment de més activitat la fàbrica disposava d’un centenar de talers i també la societat tenia dues botigues per vendre al detall. A mes van obtenir privilegis reials i aquesta societat és un clar exemple de que la burgesia catalana va establir bones relacions amb el govern borbònic desprès de la desfeta de l’11 de setembre de 1714.
La fabricació de Indianes va ser molt important als segles XVIII i XIX i produïa grans beneficis ja que es tractava de la estampació artesanal de teles. Es deia d’Indianes per que reproduïen estampats amb colors molt llampants inspirats en teles de la India. França va ser el líder en la producció de Indianes a Europa des de feia dos segles; és per això que la introducció de la fabricació de Indianes a Espanya era un negoci segur ja que hi havia molta demanda per part de les classes benestants. El procés de fabricació era molt elaborat ja que la major part era manual i requeria un procés de fixació de l’estampat a la tela per que no se n'anés al rentar-la.
Les dues famílies, Canals i Canet, a més, estaven emparentades ja que alguns membres es van casar entre ells. La societat Canals i Canet es va dissoldre l’any 1757, una vegada mort primer Bonaventura Canet i desprès Esteva Canals, per que les seves vídues no es van entendre. En el repartiment de la societat, els Canals van mantenir la fàbrica de Indianes per mitjà del fill Joan Pau. La vídua de Bonaventura Canet, Magdalena Ferrusola, i el seu fill Jaume Canet Ferrusola van rebre la seva part en efectes i metàl·lic. Joan Pau Canals va adquirir el títol nobiliari de baró de Vall-roja, va mantenir el negoci de Indianes i va adquirir terrenys a la zona de Sant Vicenç de Sarrià. Però en morir Joan Pau, el seu fill i hereter Gaietà Canals ja tenia problemes financers. Per aquest motiu Gaietà, entre altres moviments financers, va arrendar terrenys de Sant Vicenç de Sarrià que havia heretat a Francesch Amat, pagès de Sarrià i padrí del nostre avantpassat Salvador Casanovas Campanyà, com us he explicat al començament, per 18 lliures anuals i una entrada de 200 lliures el 5 d’agost de 1795, és a dir tres anys desprès del naixement d’en Salvador.
1881. Estampat d'Indianes |
Coincidències i casualitats
Per concloure, només us vull fer veure com molt prop de on vivien els Zuloaga-Canet, al carrer Abadessa Olzet, i a tocar al monestir de Pedralbes van viure avantpassats nostres que a ben segur es van relacionar amb una família Canet que van viure durant molts segles al Can Canet de la Riera. També, cóm un successor de la societat Canals i Canet de fabricació de Indianes va arrendar uns terrenys de Sarrià al padrí del nostre quadravi Salvador Casanovas Campanyà. Per acabar d’arrodonir les coincidències, us avanço que els Casanovas van mantenir un negoci familiar dedicat també a la fabricació de Indianes. Primer Salvador Casanovas Campanyà que era blanquejador, desprès el seu fill Joan Casanovas Sabatés (rebesavi nostre) que era gravador i finalment Salvador Casanovas Pujol (besavi nostre) que era dibuixant (veure foto amb el dibuix fet a mà per en Salvador Casanovas Pujol d’un estampat de Indianes). Quan el negoci va anar a menys, per que la producció de Indianes a la segona meitat del segle XIX es va industrialitzar, els Casanovas van dedicar les botigues que tenien a vendre puntes, betes i fils, primer al carrer Tapineria i finalment al carrer Portaferrissa, en les que el nostre avi Jaume Canet Vila va continuar una trajectòria de negoci familiar en el ram de les teles i l'estampació que s’havia iniciat mes de cent anys abans. D’això ja en seguirem parlant un altre dia.
Per acabar us adjunto una foto de l’any 1927 on apareixen els besavis Salvador Casanovas Pujol (el dibuixant) a la dreta i Maria Font Boter a l’esquerra, rodejant a en Jaume Canet Vila amb els tres fills Montserrat, Estrella i Jaume. Al darrera apareixen dues noies que no puc identificar.
Vull rectificar una dada que us vaig donar en la ressenya sobre la família Vila-Fornells, ja que la Paula Vila Fornells quan es va casar amb en Pau Canet Solasagales no tenia 21 anys com vaig dir, si no 31; per tant es duien vuit anys. Aprofito per adjuntar una foto actual de l’església de Sant Miquel de Castelladral on es va batejar la Paula Vila.
Família Canet-Casanovas 1 abril 1927 |
Sant Miquel de Castelladral |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada